respuesta de Ana para Rafa
Hola nois i noies!!!
Rafa tu creus que no has dit res? jo crec que no!!! el millor és com acabes amb una pregunta perquè com deia Le Corbusier el problema de l'arquitectura és que no s'han plantejat les preguntes idònees!
És a dir, que quan plantagem un projecte plantegem una sèrie de condicions i una sèrie de problemes a resoldre. Segons com ens plantgem aquestes preguntes responddrem d'una manera o d'una altra. Per tant, s'han de plantejar bones preguntes...i per plantejar bones preguntes s'ha de tenir ull CRÍTIC i per tant buscar el problema de fons.
Aquí hi poso un granet de sorra, que segurament tots coneixeu però que per mi és bàsic i que després de llegir el llibre em va canviar el concepte de Le Corbusier (Hacia una arquitectura):
"Un lugar común entre los arquitectos: hay que hacer resaltar la construcción.
Otro lugar común entre los mismos: cuando una cosa responde a una necesidad es bella.
¡Perdón! Hacer resaltar la construcción está bien para un alumno de Artes y Oficios que procura demostrar sus méritos. Dios ha hecho resaltar la muñecas y los tobillos, pero queda el resto.
Cuando una cosa responde a una necesidad no per esto es bella: satisface toda una parte de nuestro espíritu, la primera parte, aquella sin la cual no hay satisfacciones ulteriores posibles. Restablezcamos esta cronología.
La arquitectura tiene otros fies y otros principios que los de hacer resaltar las construcciones y responder a necesidades ( necesidades adquiridas en el sentido, aquí sobreentendido, de utilidad, de confort, de disposición práctica). La ARQUITECTURA es el arte por excelencia, que llega al estado de grandeza platónica, orden matemático, especulación, percepción de la armonía mediante las relaciones conmovedoras. He aquí el FIN de la arquitectura."
Bé gent vull diu-se que jo recalco dues coses: les relaciones conmovedoras que crec que han d'anar molt més enllà de l'edifici, del que volen els clients i del que ens agrada o no a nosaltres com arquitectes. I l'altra és la que us plantejava el principi: les preguntes.
Per tant, a més de tot el que anem discutint i dialogant us proposo un repte per cada email que escribim: acabar tots els emails amb una pregunta prou contundent com la que ha plantejat en Rafa.
Aquí una de les meves:
Per què l'arquitecte resol els projectes tancat amb un despatx i amb un ordinador? no seria més lògic resoldre el projecte passejant per la ciutat del projecte, des de l'espai social del projecte i des de les seves relacions més pròximes?
PD: (aquesta no és cap pregunta) com es fa penjar els missatges al blog?
Una abraçada a tots
Anna
Rafa tu creus que no has dit res? jo crec que no!!! el millor és com acabes amb una pregunta perquè com deia Le Corbusier el problema de l'arquitectura és que no s'han plantejat les preguntes idònees!
És a dir, que quan plantagem un projecte plantegem una sèrie de condicions i una sèrie de problemes a resoldre. Segons com ens plantgem aquestes preguntes responddrem d'una manera o d'una altra. Per tant, s'han de plantejar bones preguntes...i per plantejar bones preguntes s'ha de tenir ull CRÍTIC i per tant buscar el problema de fons.
Aquí hi poso un granet de sorra, que segurament tots coneixeu però que per mi és bàsic i que després de llegir el llibre em va canviar el concepte de Le Corbusier (Hacia una arquitectura):
"Un lugar común entre los arquitectos: hay que hacer resaltar la construcción.
Otro lugar común entre los mismos: cuando una cosa responde a una necesidad es bella.
¡Perdón! Hacer resaltar la construcción está bien para un alumno de Artes y Oficios que procura demostrar sus méritos. Dios ha hecho resaltar la muñecas y los tobillos, pero queda el resto.
Cuando una cosa responde a una necesidad no per esto es bella: satisface toda una parte de nuestro espíritu, la primera parte, aquella sin la cual no hay satisfacciones ulteriores posibles. Restablezcamos esta cronología.
La arquitectura tiene otros fies y otros principios que los de hacer resaltar las construcciones y responder a necesidades ( necesidades adquiridas en el sentido, aquí sobreentendido, de utilidad, de confort, de disposición práctica). La ARQUITECTURA es el arte por excelencia, que llega al estado de grandeza platónica, orden matemático, especulación, percepción de la armonía mediante las relaciones conmovedoras. He aquí el FIN de la arquitectura."
Bé gent vull diu-se que jo recalco dues coses: les relaciones conmovedoras que crec que han d'anar molt més enllà de l'edifici, del que volen els clients i del que ens agrada o no a nosaltres com arquitectes. I l'altra és la que us plantejava el principi: les preguntes.
Per tant, a més de tot el que anem discutint i dialogant us proposo un repte per cada email que escribim: acabar tots els emails amb una pregunta prou contundent com la que ha plantejat en Rafa.
Aquí una de les meves:
Per què l'arquitecte resol els projectes tancat amb un despatx i amb un ordinador? no seria més lògic resoldre el projecte passejant per la ciutat del projecte, des de l'espai social del projecte i des de les seves relacions més pròximes?
PD: (aquesta no és cap pregunta) com es fa penjar els missatges al blog?
Una abraçada a tots
Anna
posted by erroneoscaminos at 8:57 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home