En Nouvel és un tita-freda (Biel)
Wola!
No sabia que internet estava tan animat últimament....Anna, en el fons estic d'acord amb tu. A mi també m'agrada mirar la torre Agbar de nit, i segurament a la gent (jo també sóc gent) li importa una merda el que hagi costat o si l'edifici és adequat a la seva funció o si és estructuralment coherent, etc...Podríem dir el mateix del guggenheim de Bilbao. No ens enganyem, tota la història de l'arquitectura va del mateix; justificar la bellesa. L'única diferència és que ara ja no cal justificar-la igual que no cal anar a missa per purgar els pecats. Bé, sempre cal inventar-se alguna cosa, però en el fons és màrqueting, tant en Patxi com en Jean ho saben bé a això. Perquè sinó que algú m'expliqui que putes té a veure la torre Agbar amb Montserrat. Per jo sembla més un consolador. Per jo i per tothom.
Només és qüestió de doblers. I si ets capaç de vendre la imatge i un polític en pot treure rèdit electoral, els doblers no són cap problema. Tu asssegura't que s'aguanta i que funcioni és el de menys. No cal anar a Madrid per adonar-se'n. No es respecte ni els Vpo ni la mare que els va parir.
De fet els edificis són com les persones, com totes les coses que fan les persones (crec jo vaja). El TNC seria un friki; és divertit però no te'l pots prendre seriosament. L'Auditori és un senyor burgès que es preocupa pels seus negocis i que per tant coneix molt bé el seu ofici; no molesta però no te n'hi aniries de marxa. La torre Agbar és una model tonta i acomplexada; està tan preocupada pel seu aspecte que s'ha oblidat que té cervell....ara ja no sé si parlo dels edificis o dels seus arquitectes, no teniu la mateixa sensació? Els seus edificis no són més que els seus respectius egos construïts. Ei! que no em sembla malament, però és així. De fet m'estim més que sigui així i potser algun dia en treurem l'aigua clara.
Un dia vaig començar a veure l'entrevista que na Mònica "Terrible" (la del programa La Nit al Dia) li fèia a en Nouvel. Vos jur que fèia estona que no reia tant. Aquest tio o esnifa detergent o deu tenir qualque trauma infantil perquè sinó és impossible tenir tanta cara dura per dir tot el que va dir. Em vaig quedar amb la idea de que els arquitectes estam aquí per canviar l'entorn. Ni tan sols va tenir la decència de dir "millorar" en lloc de "canviar". Espectacular. Va estar una hora xerrant i no va dir res. Això sí, de tòpic no se'n va deixar ni un. Però bé, ningú no és perfecte, no? no podia dir que l'edifici era una maqueta 2.000/1 o similar del seu penis, hagués estat massa obvi. Valia més dir alguna cosa sense sentit per deixar les consciències tranquiles. És com quan es comet un assassinat; no es tracta de trobar l'assassí, es tracta de trobar algú a qui carregar-li la culpa.
Com tu dius Anna, és tan fàcil el diàleg. Des que tenc clients m'estim mil vegades més que siguin ells qui ho decideixin tot. Jo em limit a fer-los veure els avantatges i els inconvenients de cada cosa que em proposen de fer, de cuinar-ho i de servir-ho tan al punt com sigui possible. I per això cal només una sola cosa; no voler tenir raó. I els projectes surten igualment. De fet, no surt cap projecte igual perquè tothom és diferent, perquè els edificis són com les persones, potser no com els arquitectes, sinó com les persones que les habiten (per què no?), és a dir, imperfectes, com els arquitectes. Algú li hauria de dir això mateix a en Calatrava... estic cansat de veure'l arreu.
La gent pot arribar a tenir idees molt loques, per què malbaratar tanta imaginació? a més, és ca seva. Potser és que he tingut sort...no ho sé. O potser és que m'interessa més escoltar que no que m'escoltin. Ei! que no dic que estigui ni millor ni pitjor, només que m'hi sent còmode. Possiblement si tothom m'anàs darrere per a que li fes una casa i estàs forrat em podria permetre dir i fer tonteries i tothom encara em riuria les gràcies i diria que sóc un geni. Pot ser, no en tinc ni idea. I potser l'encertaria i tot. I a mi m'agrada la torre Agbar fins a un cert punt. Trob que si fos el doble de gran seria el doble de millor. Com a mínim funcionaria molt millor i encara seria més espectacular...
En el fons en Nouvel és un tita-freda...
Esper resposta, bona niiiiiit!
PD: Això de Madrid dels MVRDV crec que és una merda, sincerament, i totalment innecessària. Cal ser tan imbècil?
No sabia que internet estava tan animat últimament....Anna, en el fons estic d'acord amb tu. A mi també m'agrada mirar la torre Agbar de nit, i segurament a la gent (jo també sóc gent) li importa una merda el que hagi costat o si l'edifici és adequat a la seva funció o si és estructuralment coherent, etc...Podríem dir el mateix del guggenheim de Bilbao. No ens enganyem, tota la història de l'arquitectura va del mateix; justificar la bellesa. L'única diferència és que ara ja no cal justificar-la igual que no cal anar a missa per purgar els pecats. Bé, sempre cal inventar-se alguna cosa, però en el fons és màrqueting, tant en Patxi com en Jean ho saben bé a això. Perquè sinó que algú m'expliqui que putes té a veure la torre Agbar amb Montserrat. Per jo sembla més un consolador. Per jo i per tothom.
Només és qüestió de doblers. I si ets capaç de vendre la imatge i un polític en pot treure rèdit electoral, els doblers no són cap problema. Tu asssegura't que s'aguanta i que funcioni és el de menys. No cal anar a Madrid per adonar-se'n. No es respecte ni els Vpo ni la mare que els va parir.
De fet els edificis són com les persones, com totes les coses que fan les persones (crec jo vaja). El TNC seria un friki; és divertit però no te'l pots prendre seriosament. L'Auditori és un senyor burgès que es preocupa pels seus negocis i que per tant coneix molt bé el seu ofici; no molesta però no te n'hi aniries de marxa. La torre Agbar és una model tonta i acomplexada; està tan preocupada pel seu aspecte que s'ha oblidat que té cervell....ara ja no sé si parlo dels edificis o dels seus arquitectes, no teniu la mateixa sensació? Els seus edificis no són més que els seus respectius egos construïts. Ei! que no em sembla malament, però és així. De fet m'estim més que sigui així i potser algun dia en treurem l'aigua clara.
Un dia vaig començar a veure l'entrevista que na Mònica "Terrible" (la del programa La Nit al Dia) li fèia a en Nouvel. Vos jur que fèia estona que no reia tant. Aquest tio o esnifa detergent o deu tenir qualque trauma infantil perquè sinó és impossible tenir tanta cara dura per dir tot el que va dir. Em vaig quedar amb la idea de que els arquitectes estam aquí per canviar l'entorn. Ni tan sols va tenir la decència de dir "millorar" en lloc de "canviar". Espectacular. Va estar una hora xerrant i no va dir res. Això sí, de tòpic no se'n va deixar ni un. Però bé, ningú no és perfecte, no? no podia dir que l'edifici era una maqueta 2.000/1 o similar del seu penis, hagués estat massa obvi. Valia més dir alguna cosa sense sentit per deixar les consciències tranquiles. És com quan es comet un assassinat; no es tracta de trobar l'assassí, es tracta de trobar algú a qui carregar-li la culpa.
Com tu dius Anna, és tan fàcil el diàleg. Des que tenc clients m'estim mil vegades més que siguin ells qui ho decideixin tot. Jo em limit a fer-los veure els avantatges i els inconvenients de cada cosa que em proposen de fer, de cuinar-ho i de servir-ho tan al punt com sigui possible. I per això cal només una sola cosa; no voler tenir raó. I els projectes surten igualment. De fet, no surt cap projecte igual perquè tothom és diferent, perquè els edificis són com les persones, potser no com els arquitectes, sinó com les persones que les habiten (per què no?), és a dir, imperfectes, com els arquitectes. Algú li hauria de dir això mateix a en Calatrava... estic cansat de veure'l arreu.
La gent pot arribar a tenir idees molt loques, per què malbaratar tanta imaginació? a més, és ca seva. Potser és que he tingut sort...no ho sé. O potser és que m'interessa més escoltar que no que m'escoltin. Ei! que no dic que estigui ni millor ni pitjor, només que m'hi sent còmode. Possiblement si tothom m'anàs darrere per a que li fes una casa i estàs forrat em podria permetre dir i fer tonteries i tothom encara em riuria les gràcies i diria que sóc un geni. Pot ser, no en tinc ni idea. I potser l'encertaria i tot. I a mi m'agrada la torre Agbar fins a un cert punt. Trob que si fos el doble de gran seria el doble de millor. Com a mínim funcionaria molt millor i encara seria més espectacular...
En el fons en Nouvel és un tita-freda...
Esper resposta, bona niiiiiit!
PD: Això de Madrid dels MVRDV crec que és una merda, sincerament, i totalment innecessària. Cal ser tan imbècil?
posted by erroneoscaminos at 3:21 PM
1 Comments:
"no ens enganyem, tota la història de la arquitectura va del mateix: justificar la bellesa"
aalto justifica la bellesa o la fa?
o la troba?
koolhaas justifica la bellesa o la fa?
o la rebutja?
Post a Comment
<< Home